La mort de l’Àngel —el pare de família, el marit, el germà, un home de cap a peus— canvia per sempre l’existència de les dones de la seva vida. La seva germana Dolors, la seva dona Glòria i les seves filles, Àngela i Natàlia, hauran de fer front a la pena per la pèrdua del cap de família i seguir endavant en una casa habitada només per dones, on ja no hi ha la referència de l’home. A través de cadascuna d’elles coneixerem les seves maneres d’entendre el món i l’amor, i les seves maneres especials d’expressar l’afecte. Perquè no hi ha un únic model de dona i perquè no hi ha una única manera de viure la vida.
Amb una veu inusual i molt pròxima, Jenn Díaz ens explica a través del narrador d’aquesta història, com si es tractés d’un personatge, la vida de quatre dones fortes, i alhora fràgils, i com fan front a la seva necessitat del món masculí, just en el moment en què el seu màxim representant desapareix.
